miércoles 4 de enero de 2006, 00:00:00

Tres dies de muntanya (24, 25 i 26 de desembre) per treure'ns les ganes de muntanya!

[+] click para ampliar Pista skating, abans de Montalto

[+] click para ampliar Cap al coll de Certascan. El llac, al fons

[+] click para ampliar Gràcies a la parabòlica, vam poder disfrutar del missatge de Nadal del Rei

[+] click para ampliar Qui no tindria enveja d'aquestes sobres del dinar de Nadal? Evidentment, les contimplores contenen aigua!

[+] click para ampliar

Aprofitant aquests tres dies de festa,  i amb moltes ganes de muntanya després de temps sense sortir, varem fer cap a la vall de Cardós i el Certascan.

Certascan, sí, sí, aquell refugi al que s'arriba després d'una llarga pista. Però  hi havien ganes de sortir, i a més a més el temps semblava que ens acompanyaria aquests tres dies.

Des de Tavascan, surt una pista que puja cap a Certascan. El cotxe es pot deixar, com a molt amunt, a la presa de Montalto, fet que fa estalviar-te 6km de pista des de Tavascan, del total de 13km.  Nosaltres vam aconseguir fer-ne'n 3 km amb cotxe, així que només ens quedaven 10km de pista!   (però com que hi havien ganes..., amunt! I bé, perquè no dir-ho, una mica de mandra, també feia, també!

Així que carregats amb el vi, els torrons... iniciem la pujada. Total, poc més de 20kg de motxilla, ni es noten!  I Nadal és Nadal, què coi, no cal estalviar pes, oi?

Fins a Montalto, la pista és glaçada, pur gel! A partir de la presa, la neu que no desapareix del tot en cap moment, va en augment.

És a partir aprox. del km. 6-7,  que la neu, tova i sense cap mena de traça, comença a fer la guitza,  però com que hi han ganes...  anem tirant amunt.
I primer error: no agafem les raquetes. I és que pesen massa, no? Millor les deixem al cotxe.

A mida que passen les hores, més neu... més sol. Conseqüència : neu més tova... però com que hi han ganes.... amunt! (i sobretot perquè ja estem més a prop del refugi que no pas del cotxe, i les hores van passant)!

I per fi, després de gairebé 7h de pujada, sí... l'acollidor refu de Certascan (-2º a l'interior), ens acull! I SORT que té llum  El cert és que està força bé la part lliure. Net, arreglat i amb llum elèctrica! I evidentment, buit!

Però segon error: no ens hem posat els paraneus, i arribem al refu amb les botes fent conpetència a New Orleans. Toca intentar aixugar mitjons botes, etc.  Però l?intent es queda en això, pur intent.

Nadal: Dia clar. Objectiu,  pic de Certascan. Neu crosta, a trams dura, a trams tova. Sense traça. Cim en poc més de 3h.  Per fi podrem  dinar. Dinar de Nadal al cim del Certascan!

I... tercer error.  Dinar de Nadal? Tú has agafat menjar? Jo no. I tu? tampoc. Catxis... ni uns tristos cacauets, ni fuet ni res de res pel dinar de Nadal! 

Baixada al refu en 2h, i encara que siguin prop de les quatre de la tarda, fem el dinar de Nadal (les tradicions, que no es perdin mai!) Què tenim? pa amb paté? Doncs vinga, pa amb paté. I això sí, turrons també!  (ah, no penseu malament, no era paté Mina...).

St. Esteve: iniciem la baixada directament al cotxe, intentant agafar el màxim possible de neu dura. Potser per això o potser perquè hi havien ganes... de tornar, que arribem en poc més de 3:30h, al cotxe!

I per fi, peus aixuts!

+fotos: http://www.madteam.net/fotografia/galeria.php/1619